Eduard Einstein
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Eduard Einstein 28 juliol 1910  Zúric (Suïssa) |
| Mort | 25 octubre 1965 (55 anys) Clínica universitària psiquiàtrica de Zuric (Suïssa) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Cementiri Hönggerberg, Zuric |
| Altres noms | "Tete" |
| Residència | Suïssa (1910-1965) |
| Nacionalitat | Suïssa |
| Religió | Judaisme i cristianisme ortodox |
| Formació | Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Ocupació | psiquiatre, estudiant |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Família | Família Einstein |
| Pares | Albert Einstein i Mileva Marić |
| Germans | Hans Albert Einstein Lieserl Einstein |
Eduard Einstein (Zúric, 28 de juliol de 1910 - Clínica universitària psiquiàtrica de Zuric i Zúric, 25 d'octubre de 1965) fou el tercer fill i segon nen del físic Albert Einstein i la seva primera muller Mileva Marić. La família Einstein mudà a Berlín el 1914, però poc després Marić tornà a Zuric, emportant-se Eduard i el seu germà gran Hans Albert Einstein amb ella.
Biografia i trajectòria professional
[modifica]Eduard fou un bon estudiant amb talent musical. Va començar a estudiar medicina per a esdevenir un psiquiatre, però a 20 anys fou afectat per l'esquizofrènia i entrà en un centre psiquiàtric dos anys després per primer cop (començant una llista de molts ingressos). S'especula que la causa de l'esquizofrènia fou una sobredosi per droga més el dany provocat per les diverses "solucions"[1] que li van aplicar amb l'objectiu de fer desaparèixer la malaltia. D'acord amb la versió del seu germà Hans Albert, el fet que va arruïnar l'estat mental d'Eduard foren els tractaments d'electroxoc.[2]
Després de l'atac esquizofrènic, Eduard explicà al seu pare que l'odiava. Albert Einstein mai no va veure el seu fill durant la resta de la seva vida.[3] Albert i Eduard, que el seu pare anomenava manyagosament "Tete", es van continuar d'escriure per carta, abans, durant i després de l'aparició del focus esquizofrènic en Eduard.[4] Aquesta comunicació va continuar quan Albert emigrà als Estats Units.[5][6]
Eduard es va continuar d'interessar en la música i l'art,[7] escriví poesia[8] i fou un gran aficionat de Freud (ho era tant que va penjar un quadre de Freud a la paret del seu dormitori).[9]
La seva mare vetllà per ell fins que ella morí el 1948. Des d'aquell moment Eduard va viure la major part de la resta de la seva vida al centre psiquiàtric Burghölzli a Zuric, on va morir per culpa d'un infart a 55 anys. És enterrat al cementiri Hönggerberg, a Zuric.[10] El seu llinatge es va utilitzar per a fer prendre consciència pública de l'esquizofrènia.
Referències
[modifica]- ↑ Clark, Ronald W.. Einstein: The Life and Times. Avon, 1971. ISBN 0-380-44123-3.(anglès)
- ↑ Barry Parker 2003: Einstein : the passions of a scientist Prometheus Books. New York. Pàgina 236.(anglès)
- ↑ Barry Parker 2003: Einstein : the passions of a scientist Prometheus Books. New York. Pàgines 236-237.(anglès)
- ↑ Fes molts passeigs per a mantenir la salut i no llegeixis gaire això, però estalvia una mica fins que et facis gran., Albert Einstein en una carta al seu fill Eduard, al juny del 1918
- ↑ «Albert Einstein a Eduard Einstein, 1928». Shapell Manuscript Collection. Shapell Manuscript Foundation. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 12 gener 2014].(anglès)
- ↑ «Albert Einstein a Eduard Einstein, 1944». Shapell Manuscript Collection. Shapell Manuscript Foundation. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 12 gener 2014].(anglès)
- ↑ «Albert Einstein a Eduard Einstein, cap allà el 1933». Shapell Manuscript Collection. Shapell Manuscript Foundation. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 12 gener 2014].(anglès)
- ↑ «Albert Einstein a Eduard Einstein, 1933». Shapell Manuscript Collection. Shapell Manuscript Foundation. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 12 gener 2014].(anglès)
- ↑ Albert Einstein sobre Sigmund Freud Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Robert Dünki, Anna Pia Maissen: «…damit das traurige Dasein unseres Sohnes etwas besser gesichert wird» Mileva und Albert Einsteins Sorgen um ihren Sohn Eduard (1910–1965). Die Familie Einstein und das Stadtarchiv Zürich.(alemany)
Bibliografia
[modifica]- Eduard Rübel. Eduard Einstein: Erinnerungen ehemaliger Klassenkameraden am Zürcher Gymnasium. P. Haupt, 1986. ISBN 3-258-03555-5.(alemany)
Enllaços externs
[modifica]- Petita història de la vida d'Eduard Einstein Arxivat 2014-01-12 a Wayback Machine.(anglès)
- Gent famosa i l'esquizofrènia(anglès)
- Robert Dünki, Anna Pia Maissen: «…damit das traurige Dasein unseres Sohnes etwas besser gesichert wird» Mileva und Albert Einsteins Sorgen um ihren Sohn Eduard (1910–1965). Die Familie Einstein und das Stadtarchiv Zürich.(alemany)
- Thomas Huonker: Diagnose: «moralisch defekt» Kastration, Sterilisation und «Rassenhygiene» im Dienst der Schweizer Sozialpolitik und Psychiatrie 1890-1970. «Er versank immer mehr in Apathie und Untätigkeit» Prominente als Patienten, Zürich 2003, p. 204ff.(alemany)